Els moviments en defensa d’un canvi de model de producció agrària, oposats al model agrari intensiu i industrial, han tingut un ampli ressò en les últimes dècades arreu del món. A Catalunya, des dels anys 90 del segle XX, s’han gestat iniciatives que treballen en favor de la recuperació del patrimoni vegetal i animal, la defensa d’una producció ecològica i la recerca de nous canals de comercialització dels productes alimentaris. Bona part d’aquests moviments tenen el seu màxim exponent a les zones urbanes, i estan vinculats als postulats polítics de l’agroecologia, les mobilitzacions pageses de l’Amèrica Llatina i la cooperació internacional. El món rural català ha articulat les seves pròpies respostes a la globalització, les quals de vegades convergeixen amb les organitzacions a favor de l’agroecologia del món urbà, però tot sovint caminen en paral·lel. Les dificultats de reproducció de les explotacions agràries davant la política agrària comuna de la UE, la pressió de les grans agroindústries per l’acaparament de terres i de recursos hídrics, el despoblament i la manca d’uns sindicats agraris forts i independents, han minvat la capacitat d’organització, estructura i pressió política que en èpoques anteriors havia tingut la pagesia. Tot i així, el món rural ha articulat les seves pròpies respostes amb la creació de moviments generadors de discurs, que intenten articular el propi relat i influir en els moviments i organitzacions de caire més urbà. La comunicació analitza la creació i el discurs d’aquests moviments rurals, l’especificitat i la divergència amb els moviments urbans.