A pesar de ser omnipresents en la societat en la que vivim, la introducció de les imatges i dels relats audiovisuals han hagut de suportar, citant les paraules d’Edwards, “una marginació sistemática” al llarg de la història de la investigación social (a Orobitg, 2003: 92). La construcción del saber s’ha basat de forma tradicional en el text com una forma predominant en la producció i la transmissió del coneixement, situant la imatge en una posición supletòria i complementària respecte a la producció textual.Aquesta comunicació qüestiona obertament aquesta perspectiva i defensa el paper de la imatge com una eina metodológica útil en el procés d'accés i construcció del saber en les ciències socials. Considerem que les imatges són una construcció cultural i, per tant, poden ser estudiades des d’un punt de vista sociològic i antropològic. I és que la imatge, segons Pierre Bourdieu, no és tan sols un réflex del món, sinó que en la seva composició s’hi inscriuen valors socioculturals, a través de la mirada subjectiva de l’autor i del receptor.La comunicación, doncs, fa un recorregut per les diferents formes d’entendre i d’incorporar la imatge al llarg de la història de les ciències socials i explica el per què cal considerar-la una eina útil d’accés al coneixement.

(*)El autor o autora no ha asociado ningún archivo a este artículo