La present comunicació explora les diferents maneres com els infants es relacionen, actuen, perceben i representen amb i vers la discapacitat. Mitjançant una etnografia en diferents contextos educatius (escoles i entitats de lleure, totes elles de caràcter públic o municipal) d’un municipi de l’àrea metropolitana de Barcelona, es presenten alguns dels processos d’identificació i diferenciació des de l’òptica dels infants, a través de la qual podem aprehendre i desprendre significats de la cultura i la societat en la que viuen immersos (Scheper-Hugues y Sargent, 1998). Tant l’educabilitat com l’escolarització dels infants amb discapacitat són fenòmens complexos i llargs en el temps, relacionats des dels seus inicis a l’àmbit mèdic i assistencial. D’ençà la dècada dels 1990 va començar a introduir-se la idea de la inclusió en els debats internacionals, projecte que va iniciar-se de manera incipient però generalitzada a l’entrar en vigor la Llei d’Educació de Catalunya, l’any 2009. Des d’aleshores l’escolarització preferent en centres ordinaris dels infants amb discapacitat interpel·la a una comunitat educativa més extensa, recolzant-se en un canvi de paradigma que emfatitza els criteris ecològics i socials. La importància dels espais escolars i de lleure en la construcció de les subjectivitats diferenciades dels infants, és indiscutible. Tanmateix, la seva assumpció no és mecànica, i com a agents actius, els infants  també impugnen, resignifiquen i reprodueixen les estructures d’acció i significació normatives en relació a la diferència i l’alteritat.

(*)El autor o autora no ha asociado ningún archivo a este artículo