L’objectiu d’aquesta comunicació és descriure el paper desenvolupat per la festa oficial i religiosa a Lleida durant els anys de la dictadura franquista. A tal efecte, s’analitza un corpus de 1.500 imatges fotogràfiques que recullen algunes de les festes oficials franquistes, realitzades pel fotògraf lleidatà Josep Porta, i pel seu fill, Josep Porta Ballespí. L’anàlisi iconogràfica d’aquest arxiu reporta la vida oficial de la Lleida d’aquest període i permet escatir els mecanismes simbòlics emprats pel Franquisme en l’esfera local, amb l’objectiu d’entendre el paper que representa la memòria col·lectiva en les construccions dels imaginaris socials i nacionals.Partim de la hipòtesi que cap forma de poder és capaç de perpetuar-se sense un entramat simbòlic que li confereixi certa legitimitat, i tampoc sense un dispositiu ideològic que li permeti justificar no tan sols la seva existencia, sinó també les seves accions (Hobsbawm, 1983; Weber, 1969; De Moraes, 2007; Box, 2010; Pintos, 1995 i Baczko, 2005). Per custodiar la seva quota de poder, els sistemes polítics necessiten el desplegament d’un ventall simbòlic de marcs de significació que els permetin legitimar els fenòmens socials, les seves representacions, la naturalesa del poder i les seves formes d’expressió col·lectiva.Aquesta comunicació detalla els mecanismes simbòlics emprats pel franquisme a fi de socialitzar uns universos de valors morals, ideològics i polítics. Analitzem el material simbòlic format per discursos i narratives nacionals i identitàries que es fan recognoscibles a través dels sentits en l’espai públic i col·lectiu.

(*)El autor o autora no ha asociado ningún archivo a este artículo