En els darrers anys a Catalunya han proliferat grups en diferents poblacions que lluiten per la recuperació de la gestió pública del l'aigua. Aquests grups treballen des de la noció del bé comú que cal defensar i que majoritàriament entenen i defineixen com quelcom que no és de ningú, però és de tots i que cal preservar i gestionar amb cura.Des dels grups s'han fet públics els nivells de deficiències del model de gestió, i han posat al descobert la falta de transparència, de control social per part de la ciutadania i sense tenir en compte el territori, punts claus del model de gestió que es defensen per part d'aquests grups.Els darrers anys anteriors a la crisi es destacaven pel seu caràcter globalitzador que es caracteritzava per la desterritorialització de les vides i les relacions. L'impacte de la crisi, va ser el catalitzador vers la recuperació de les vides. En el cas català, i com efecte del 15M, les persones van erigir-se com els elements de recuperació de la pròpia vida i en el camp de l'aigua, la municipalització és un pont per la construcció de localitat i del comú. A partir de la gestió d'aquest bé comú essencial per la vida es trenquen els murs que impedien la capacitat d'acció de les persones, dificultant la construcció de l'espai local.Aquest treball s'emmarca dins la tesi doctoral que treballa el cas de la Taula de l'aigua de Terrassa.