La diversitat humana està subjugada a l'utilitarisme mercantil capitalista. En el cas que tractem, les persones que presenten determinades peculiaritats de constitució biològica que a la vegada els hi generen dificutats en el seu desenvolupament qüotidià són assimilades i projectades a través de categoritzacions dicotómiques (Rodríguez Díaz, S., V. Ferreira, M.A. 2010): parlem de persones dis-capacitades (sense capacitat), anormals (sense normalitat), malaltes (sense salut), depenents (sense independència); són, finalment, persones defectuoses. Bachelard (1984) afirma que tot valor absolut ha de fracturar-se amb un anti-valor. I aquest anti-valor l'encarna el replantejament ideològic que proposa el terme de la -diversitat funcional-. Un concepte polític que davant el model bio mèdic pretén reconstruir l'imaginari sobre la dependència i l'entorn social que conforma i dignifica la diversitat humana. Amb l'aprovació de la llei per la Promoció de l'Autonòmia Personal i Atenció a les persones en situació de dependencia s'obrí un nou horitzó a l'Estat espanyol. Aviat es va veure però que l'impacte de la crisi econòmica i l'ordre de prioritats polítiques no otorgava garanties sòlides a la plena aplicació. Per altra banda s'ha vist com la llei es focalitza molt més en la dependencia que no en la promoció de l'autonòmia. A partir d'aquí buscarem de quina manera s'han desenvolupat els serveis de proximitat tenint en compte el projecte de vida de la persona i la interacció amb el seu entorn, així com la seva integració, capacitats i potencialitats individuals.

(*)El autor o autora no ha asociado ningún archivo a este artículo