L’article realitza una reflexió al desenvolupament del turisme a l’Equador a les províncies amazòniques de Napo i Pastaza, a partir del pla de govern del Bon Viure o Sumak Kawsay, reflectint dinàmiques que combinen el reconeixement de pobles originaris, la relació de convivència amb la natura, la igualtat social... La voluntat de convertir l’eco-turisme en un motor econòmic esdevé un repte on conviuen diferents grups ètnics arrelats a tradicions i models socio-econòmics de subsistència, i es dissenya un producte turístic des d’una mirada etnocèntrica volcada a crear atractius i formar a emprenedors. El present treball proposa una reflexió sobre la significància del turisme en un entorn no turístic, realitzant una reflexió des de la mirada de l'habitant i la del turista, el que suposa posar en valor un patrimoni cultural i natural únic per gestionar un model de interacció i d’equilibri entre desenvolupament econòmic i la sostenibilitat d'un territori pluriètnic.
English:L’article realitza una reflexió al desenvolupament del turisme a l’Equador a les províncies amazòniques de Napo i Pastaza, a partir del pla de govern del Bon Viure o Sumak Kawsay, reflectint dinàmiques que combinen el reconeixement de pobles originaris, la relació de convivència amb la natura, la igualtat social... La voluntat de convertir l’eco-turisme en un motor econòmic esdevé un repte on conviuen diferents grups ètnics arrelats a tradicions i models socio-econòmics de subsistència, i es dissenya un producte turístic des d’una mirada etnocèntrica volcada a crear atractius i formar a emprenedors. El present treball proposa una reflexió sobre la significància del turisme en un entorn no turístic, realitzant una reflexió des de la mirada de l'habitant i la del turista, el que suposa posar en valor un patrimoni cultural i natural únic per gestionar un model de interacció i d’equilibri entre desenvolupament econòmic i la sostenibilitat d'un territori pluriètnic.
CR - Copyright; 2016 Asociación AIBR, Antropólogos Iberoamericanos en Red ER -